Jornades de reflexió i creació

El 25 de novembre, el 8 de Març o el 28 de juny són dates que ens fan mirar de més a prop allò que sempre està present al llarg del curs; les violències masclistes, la lluita de les dones per la igualtat de drets i l’equitat davant la vida, la discriminació vers les identitats no binàries, etc.

Crear una jornada de treball al voltant d’aquestes dates no ha de ser més que tornar-nos a recordar quin és el nostre horitzó i dotar de eines a la comunitat educativa per tal d’integrar la perspectiva feminista dins de la practica educativa de forma transversal.

Fer-ho a través de jornades on puguin participar tota la comunitat educativa a través de tallers i dinàmiques que conviden a la reflexió i amb la creació d’un producte creatiu que será retornat a al comunitat.

Què fem?

Jornades de reflexió al voltant d’una data senyalada o no i que van precedides de varies sessions de treball amb alumnat, i/o professorat, i/o famílies, en les que es va perfilant una mirada comuna i singular a la vegada del tema a tractar, i on l’aprenentatge esdevé quelcom significatiu per a les persones que hi participen.

Aquests sessions de treball poden variar en la durada i la transversalitat, a nosaltres ens agrada enfocar les jornades com espais de reflexió comunitària, encara que dissenyem proposta depenent de les necessitats de cada centre i/o municipi.

De la presa de consciència individual i col·lectiva que esdevenen les sessions passem a la creació col·lectiva d’un producte artístic que serà compartit per la comunitat i que retornarà part del diàleg que s’ha desenvolupat als tallers.

Les jornades conclouen en l’exposició pública del producte i un acte de tancament de tot el procés viscut.

La durada, els agents implicats i la magnitud de la instal·lació artística, dependrà del projecte concret de cada centre.

Com ho fem?

Utilitzem especialment l’escriptura i la fotografia, com dos canals complementaris d’expressió i aplicant la perspectiva feminista de forma transversal en tot el procés de consciència i creació.

Des de la perspectiva sociocrítica s’ aporta el enfocament que la pràctica educativa no pot ser independent del context social, cultural, polític o econòmic dels integrants de l’aula. Aquesta perspectiva permet explicar al grup la seva realitat social per tal d’incidir en ella a partir de les pròpies necessitats.

La nostra metodologia es basa en la presa de consciència a través del propi grup  i en la creativitat. La creativitat és allò que fa possible que ens fem nostres els aprenentatges i trobar les nostres paraules, imatges, formes per allò que estem aprenent. A més, la creativitat és importantíssim a l’hora d’identificar temes que encara es queden per sota del llindar de la consciència. Els treballs creatius ofereixen una via de diàleg amb tot allò que ens bloqueja, tot allò que creiem que és impossible.

No creiem en una creativitat decorativa, ni canònica. La creativitat no és el privilegi dels artistes, és l’eina que totes tenim per seguir creixent, i creixem reinventant-nos contínuament per respondre als nous reptes que ens planteja la vida.

L’aprenentatge no existeix independentment de la persona. Si no s’arrela en l’experiència personal, perd una gran part del seu potencial. Per això l’autoaprenentatge és central en la nostra manera de treballar.

Apostem pel treball en grup tant a nivell reflexiu com a nivell creatiu. Si es desenvolupa des del respecte per a la diversitat i les diferents formes de ser i sentir, aconseguirem crear un fòrum de debat molt ric que després es pot traslladar al llenguatge plàstic, fotogràfic, etc.

Les eines creatives que oferim sorgeixen de les disciplines en què estem especialitzades: la fotografia i l’escriptura. L’experiència ens ensenya que les dues disciplines són altament complementàries. Allà on la fotografia ensenya, plasma, confronta, l’escriptura pregunta, investiga, somia, i viceversa. La combinació també permet oferir un ventall d’eines per a persones de sensibilitats molt diferents.

L’àmbit comunitari és quelcom que ens interessa especialment, així doncs, apostem per poder transcendir els límits de la comunitat educativa i penetrar dins la comunitat de veïns i veïnes del barri o del poble. Traslladar el diàleg que s’estableix al centre fora a la comunitat perquè es pugui crear un altre diàleg més ric.

Aquesta mirada ens permet fer un treball més transversal i amb un major impacte social, alhora que contribueix a teixir vincles i crear sinèrgies entre l’escola i el territori.